LA SELVA

TOSSA DE MAR 


TOSSA DE MAR és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenat Simplement Tossa Fins al 1985. És part de l'anomenada Selva Marítima ia tocar de les comarques del Baix Empordà i el Gironès, limita amb els Municipis de Lloret de Mar , Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d'Aro. Tossa de Mar és una de les Poblacions emblemàtiques de la Costa Brava. La bellesa de les Seves Platges i boscos i del su patrimoni històric i cultural, fan d'aquest Indret, Punt de Referència obligada per a turisme.

El Terme de Tossa de Mar està inclòs en una vall, aïllada dels Municipis Veïns pèls cims del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, (Puig de Cadiretes de 519 m, Turó d'en Rosell de 340 mi d'altres) on està plenament integrada (més de 2.600 Ha estan dins de de l'Àmbit del PEIN del Massís de Cadiretes). El Relleu és abruptes amb pendents superiors al 20% i la proximitat al mar de l'turons conformin un litoral abrupte, amb multitud de penya-segats i petites cales, Moltes de les quals són de difícil accés.

CALDAS DE MALAVELLA

CALDES DE MALAVELLA El primer Esment data del 898, Quan és parla de l'església, que fou reconstruïda l'any 950 i consagrada per Gotmar, el bisbe de Girona, després de dir su destrucció a la ràtzia Hongaresa de 942. [1] Des del segle XI la vila depengué eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere Cercada i, des del punt de vista de la JURISDICCIÓ civil, del Castell de Farners. S'hi celebra mercat des de l'any 1334, gràcies a una CONCESSIÓ del rei Pere III, i des del segle XV fou seu d'1 baronia, senyorejada pèls Vilademany.
Hi ha dos tipus de paisatges: la plana i la muntanya. La plana és ben oberta cap al sud-oest, el que ha facilitat l'Expansió del poble, Tant en espai residencial com industrial. A la plana hi ha Conreus de cereals i lleguminoses a secà, i farratges, patates, Hortalisses i arbres fruiters al regadiu. Hi ha ramaderia bovina i porcina. La muntanya gairebe tota ella és ocupada per boscos (alzinars, suredes, Pinedes, rouredes, castanyedes), amb Diverses cases de pagès, Moltes abandonades a els Darrers anys o que nomès tinença 1 Funció residencial.
Traductor de Google per a empreses:Translator ToolkitTraductor de llocs webGlobal Market Finder

Sobre el Traductor de GoogleComunitatMòbilQuant a GooglePrivadesa i condicionsAjudaEnvia suggeriments

SANTA COLOMA DE FARNERS
SANTA COLOMA DE FARNERS  be de Girona, després de dir su destrucció a la ràtzia Hongaresa de 942. [1] Des del segle XI la vila depengué eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere Cercada i, des del punt de vista de la JURISDICCIÓ civil, del Castell de Farners. S'hi celebra mercat des de l'any 1334, gràcies a una CONCESSIÓ del rei Pere III, i des del segle XV fou seu d'1 baronia, senyorejada pèls Vilademany.
Hi ha dos tipus de paisatges: la plana i la muntanya. La plana és ben oberta cap al sud-oest, el que ha facilitat l'Expansió del poble, Tant en espai residencial com industrial. A la plana hi ha Conreus de cereals i lleguminoses a secà, i farratges, patates, Hortalisses i arbres fruiters al regadiu. Hi ha ramaderia bovina i porcina. La muntanya gairebe tota ella és ocupada per boscos (alzinars, suredes, Pinedes, rouredes, castanyedes), amb Diverses cases de pagès, Moltes abandonades a els Darrers anys o que nomès tinença una Funció residencial.

Traductor de Google per a empreses:Translator ToolkitTraductor de llocs webGlobal Market Finder