BAIX EMPORDA

MONELLS 

MONELLS  Poble medieval encantador totalment restaurat i protegit pel Patrimoni Cultural Europeu.

Posseeix dos nuclis diferenciats a banda i banda de la riera de Risec, un fortificat entorn dels jardins de l'antic castell i l'altre presidit per la capella de Sant Genis d'origen romànic però amb aires gòtic i barroc.

En el casc urbà ens trobem amb carrers estrets, cases de pedres, capelles i places amb una arquitectura popular romànica i gòtica, on destaca una bonica plaça porticada, conservant arcs i pòrtics.

ULLASTRETés un municipi espanyol, a la comarca del Baix Empordà, província de Girona i comunitat autònoma de Catalunya. La superfície del terme municipal és d'aproximadament 10 km².
El nucli urbà està situat dalt d'un turó (a 50 metres sobre el nivell del mar), al marge dret del riu Daró. La principal via d'accés és la carretera de la Bisbal a Serra de Daró. La seva població és de 230 habitants. La seva economia és bàsicament agrícola i turística.

PALS

PALS és un municipi eminentment dedicat al turisme, tot i que per les característiques de la seva estratègia de creixement urbanístic, la construcció és encara un dels puntals de la seva activitat econòmica. Malgrat tot, bona part del territori es dedica encara a l'agricultura, amb importants collites de secà i arrossars. Destaca la producció de l'Arròs de Pals. Un arròs produït a Empordà i es comercialitza sota la marca "Arròs de Pals", de qualitat extra i que es presenta de forma envasada. Producte adherit a la marca de garantia "Productes de l'Empordà" (productes de Empordà) .1

Pals compta amb un centre històric medieval on destaca la torre romànica construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores.

Dins del barri gòtic de la vila hi ha carrers empedrats i arcs de mig punt, façanes amb finestres ogivals i balcons de pedra. La muralla de la ciutat consta de quatre torres quadrades que daten del segle IV. El mirador de Josep Pla (des d'on es poden veure els camps de l'Empordà i les illes Medes), la plaça Major, les tombes al carrer Major i l'església de Sant Pere són altres racons turístics de la ciutat. Hi ha també un Museu d'Arqueologia.

PERATALLADA 

PERETALLADA, és una localitat  de la província de Girona a la comunitat autònoma de Catalunya pertanyent al municipi de Forallac, Baix Empordà. Va ser declarat Conjunt Històric-Artístic per ser un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants i millor conservats de Catalunya.

Segons diverses referències, els primers orígens de Peratallada van ser possiblement calcolítics, posteriorment amb millor coneixement de restes arqueològiques, podem citar que la cultura romana es va assentar pel que avui és la vila i el seu entorn geogràfic. Estudis realitzats per D, Miguel Oliva Prat, cita la troballa el 1976, d'un oenochoe grec a la finca anomenada "Mas del Bou Negre". Per part dels seus propietaris durant les tasques agrícoles, que en prospeccions posteriors van proporcionar fragments de ceràmica comuna romana i terrra sigillata, entre d'altres materials. Durant les restauracions realitzades al castell el 1969, després de la seva adquisició pels comtes de Torroella de Montgrí, van anar apareixent diversos fragments ceràmics, vidres típicament medievals barrejats amb restes de procedència romana i fins i tot pre-romana. Posteriorment en 1975 hi ha referències de noves troballes de materials ceràmics d'època romana en un camí veïnal del Mas. En un dels talussos i en superfície van aparèixer fragments de tipologia variada, que els seus investigadors atribueixen a un període que s'inicia entre començaments del segle I i perdura fins a finals del segle III, dC (vegeu: Rio-Miranda, J., de la pinta, JL, "Un abocador romà a Can Aliu de Peratallada (Girona)", Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), 3a Època, nº 1, pp, 22-28, 1979). Els materials van ser dipositats en el llavors Museu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.

TORROELLA DE MONTGRI

TORROELLA DE MONTGRI :Limita amb els municipis de l'Escala (Alt Empordà), Bellcaire d'Empordà, Ullà, Fontanilles, Gualta i Pals. El municipi té una extensió de 65 km2 i pot ser dividit en dos: un nord muntanyós (el massís del Montgrí), i la plana del Baix Ter, al sur.2
En la seva pràctica totalitat, el massís del Montgrí es troba protegit dins el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, que inclou també algunes zones humides del municipi i la quasi totalitat de la seva superfície costanera i les illes Medes. Es tracta d'un massís càrstic costaner, amb importants penya-segats en el seu vertiene marítima de gairebé 100 metres d'altitud. Al seu torn, el sistema muntanyós també pot ser dividit en dos. Una vessant nord, formada per altiplans baixos, que no superen els 150 metres d'altitud, i un vessant sud més rocosa els pics es localitzen entorn dels 300, on destaca el Montgrí amb el Castell del Montgrí en el seu cim. Les illes Medes, a pocs metres de la costa, es consideren un contrafort martítima del massís i inclou una de les reserves marítimes més importants del Mediterráneo.3
El municipi de Torroella de Montgrí està format per diferents nuclis de població, el més important és el nucli de Torroella, situat a l'oest del municipi, al peu del Montgrí i al nord del riu Ter. L'Estartit, l'altre gran núcelo de població del municipi, es troba al peu del Rocamaura i davant les illes Medes, a l'est del municipi, comunicat amb Torroella per la carretera local Gi-641. Entorn a aquesta carretera es troben diferents urbanitzacions (Les Dunes, Torre Gran, Torre Vella i Urbanització Torre Moratxa) ..

VERGES

VERGES El nucli medieval de la població, amb el castell i l'església al centre, estava envoltat de muralles i torres que, en bona part, han subsistit fins als nostres dies. L'antic castell (castell de Verges) molt reformat, és seu de l'Ajuntament; aquesta fortalesa va ser possessió del comte d'Empúries i centre de la baronia de Verges.

L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilisa. Té part de la nau i l'absis dels segles XII-XII d'estil romànic, la resta són reformes dels segles XVII i XVIII.

Dansa de la Mort. Un esquelet porta un estendard amb la llegenda en català "El temps és breu (el temps és breu), un altre, en llatí en la seva dalla, Nemini parc (a ningú perdono).

La Processó de Verges se celebra cada Dijous Sant, amb la famosa Dansa de la Mort. La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és l'única que per tradició ha sobreviscut al pas del temps i des de l'època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i sense interrupció. A partir de 2009, la processó i la Dansa seran dirigides pel cantautor Lluís Llach, per un període de dos o tres anys.1a de Verges és una altra tradició de Verges. És la supervivència del costum ancestral que havia de donar un àpat comunitari a la col·lectivitat per part dels antics senyors feudals i que avui dia s'organitza de forma col·lectiva un dia a l'any, el dimarts de carnaval, com a ritual de convivència.