GARROTXA

BESALÚ

BESALÚ  L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat al segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l'Alta Edat Mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicent i la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial.
Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
Miró I el Jove va ser el primer comte independent de Besalú. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós l'any 902, condició que va perdre en morir Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, sense descendència; com a conseqüència, en 1111 el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.
Durant la Guerra de la Independència es va produir una batalla amb victòria de les tropes espanyoles al comandament de Juan Clarós.
El 1966, va ser declarada «Conjunt Històric-Artístic Nacional» pel seu gran valor arquitectònic.
Actualment, Besalú està desenvolupant un projecte social i turístic important, senyalitzant el centre històric per destacar els atractius turístics de la població i fent excavacions per inve

ELS HOSTALETS DE BAS

ELS HOSTALETS DE BAS  és una població de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de Vall de Bas a la província de Girona.
El su origen està en el segle XVIII a partir d'un hostal o hostalet a la Vora de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic.
Destaca el carrer Teixeda i els Seves cases con los balcons de fusta plens de flors que ofereixen una imagen que ha Estat reproduïda per gran QUANTITAT de pintors i fotògrafs i que ha FET que el Nucli grafs Declarat Monument Històric-Artístic Nacional.
A l'entrada del poble hi ha 1 Monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.
A les muntanyes de l'àrea, a els cingles de Falgars, hi ha l'ermita de Sant Miquel de Castelló, d'una sola nau coberta amb volta de canó. AQUESTA església era la capella de l'antic Castelló de Bas.
Traductor de Google per a empreses:Translator ToolkitTraductor de llocs webGlobal Market Finder
Sobre el Traductor de GoogleComunitatMòbilQuant a GooglePrivadesa i condicionsAjudaEnvia suggeriments

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA  forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El poble està assentat en una cinglera basàltica, la cinglera de Castellfollit. Té més de 50 metres d'altura i gairebé un quilòmetre de longitud. Aquest cinglera basàltica és la conseqüència de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys. El cinglera és la superposició de dues colades de lava: la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prové de Batet de la Serra (Olot) i està formada per lloses. La segona, té uns 192.000 anys d'antiguitat i prové dels volcans de Begudà (Sant Joan les Fonts). Donada l'espectacularitat del perfil de l'església del poble al costat de les cases flotants a la part alta de la cinglera, la imatge ha estat retratada i pintada nombroses vegades.

SANT JOAN LES FONTS 

SANT JOAN LES FONTS  La indústria és el sector més desenvolupat en el municipi. També té agricultura.

El primer nucli es va constituir al segle IX. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van esfondrar la majoria dels edificis. Així i tot, es va començar una recuperació de la zona, amb petits nuclis poblacionals. Aquesta recuperació va ser frenada per la guerra civil a segle XV.

Durant el segle XVII es va viure una època de crisi, i la guerra de successió la va agreujar.

No hi va haver un creixement demogràfic fins al segle XVIII, amb la incorporació d'immigrants al terme d'Olot i rodalies.

Entitats de població

Beguda, 248 habitants

La Canya, 557 habitants

El Pla de Baix, 39 habitants

El Pla de Dalt, 54 habitants

Sant Cosme, 100 habitants

Sant Joan les Fonts, 1.761 habitants

BEGET

BEGET  és un poble a la comarca de l'Alta Garrotxa (província de Girona, Catalunya amb municipi propi fins a l'any 1969, en què va ser agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). Es troba inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situat a la capçalera del riu Llierca, les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget. Avui és un poble turístic i de segones residències. L'antic municipi de Beget, a l'extrem nord-oest de la comarca de la Garrotxa, va ser incorporat el 1969 al municipi de Camprodon del Ripollès. La població, en bona part disseminada, se centra en el nucli de Beget i en masies disperses al voltant de les antigues parròquies rurals de Rocabruna, Bestracá i Salarsa. [1]
A la fi del segle XVIII, Beget tenia 662 habitants i el 1860, 1.309 habitants. Des de llavors la població ha anat descendint. El 2005 la localitat tenia 27 habitants. S'ha convertit en un nucli de segona residencia.1
Descripció
El nucli de Beget, està format per tres sectors o barris, separats per dos rierols i connectats per dos ponts. L'edifici més destacat és l'església de Sant Cristòfol, al voltant de la qual es va formar el sector més antic de Beget. Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el camí de França i el de la Font en una petita plaça. En aquest sector cal destacar la torre del rellotge i un pont nou sobre el rierol del Trull (de 1940 substituint a l'antic portat per una riuada), que porta al sector més nou de Beget, construït als segles XVIII i XIX.1 Destaquen també les fuentes.2
arquitectura
Les cases de Beget estan, en general, assentades sobre la roca, amb parets de maçoneria de pedra i morter de calç i fang en els edificis més antic i amb morter d'aglomerat hidràulic (refets al segle XIX), les façanes dels quals , estaven arrebossades i pintades d'ocre, blanc i beix. La majoria de brancals i llindes de portes i finestres, són de fusta o pedra picada. Les teulades són de teula àrab, i les portes i les finestres, de fusta amb porticons interiors.
Traductor de Google per a empreses:Translator ToolkitTraductor de llocs webGlobal Market Finder
Sobre el Traductor de GoogleComunitatMòbilQuant a GooglePrivadesa i condicionsAjudaEnvia suggeriments

SANTA PAU

SANTA PAU és un municipi espanyol de la província de Girona, Situat a la comarca de la Garrotxa, Catalunya.
Està Situat al centre MATEIX del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre a els Municipis d'Olot i Mieras, de Relleu accidentat pèls cons volcànics del Croscat, Roca Negra i Santa Margarida i per els serres de Finestres, el Corb i Sant Julià del Mont.
Va ser centre de la baronia de Santa Pau, antiga població medieval ben conservada, amb el castell de Santa Pau (segle XIII - XIV) que te la façana a la plaça porticada. Està declarada Monument Històric Artístic.
LLOCS d'interès
• Església de Santa Maria. Segle XV.
• Església de Sant Vicenç. Romànica.
• Església de Sant Honorat. Retaule d'alabastre de l'any 1340.
• Monestir de Sant Julià del Mont.
• Santuari de la Mare de Deu dels Arcs, amb absis romànic i campanar de cadireta.
• Santuari de Santa Margarida de la Cot. Romànic, està Situat al cràter del volcà de Santa Margarida.
• gredera del volcà Croscat.
• Fageda d'en Jordà. Fageda que Creix en un Terreny pla sobre una colada de lava Procedent del volcà Croscat.
 Els Volcans, Croscat, Sant Margarida, Roca Negra, Can Jorda, Puig Subia, Martinyà.